Xarxa Natura 2000

Espais d'interès per on passen les rutes:

ETAPA DE LLEVANT DE L’ILLA

L’etapa passa per 5 zones naturals protegides.

Capell de Ferro (ES0000386)

Superfície (ha.): 16277
Figures de protecció: ZEPA, Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI). Una petita àrea correspon al Lloc d'Interès Comunitari (LIC) ES5310119 Penyes d'Egipte.

El relleu es troba molt erosionat la qual cosa dona lloc a una alternança entre petites valls i turons. Destaca la serralada de les Penyes d'Egipte, amb espectaculars afloraments d'arenisques silíciques del Bundsandstein (penyes de cot). Una part important de l'espai està ocupada per masses forestals, especialment d'alzines i pi blanc. A les àrees més planeres dominen els camps de conreu, majoritàriament de secà, i les pastures.

La vegetació està formada per un mosaic de boscos i pastures. L'alzinar (Cyclamini-Quercetum ilicis) és el bosc més important de la zona. A les àrees més degradades per l'activitat humana, l'alzinar s'ha colonitzat per espècies pròpies dels espais il·luminats amb sòls pobres, com ara el càrritx (Ampelodesmos mauritanica), els brucs (Erica spp.) o els pins blancs (Pinus halepensis). Als puigs de la zona es fa una rica i variada vegetació rupícola, molt rica en endemismes. Els boscos acullen una variada fauna. Pel que fa a les aus, són abundants els xòrics (Falco tinnunculus), les miloques (Neophron pernocpterus), el soters (Hieraetus pennatus), les òlibes (Tyto alba), els mussols (Otus scops) i els corbs (Corvus corax). A més, la zona és àrea de cria i caça del milà (Milvus milvus). També es poden trobar la majoria de mamífers salvatges de Menorca.

Es Clot des Guix (ES5310120)

Superfície (ha.): 89 Figures de protecció: LIC, L'espai coincideix parcialment amb la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) ES0000386 (Capell de Ferro)

L'espai està format per una extensa conca situada en una depressió endorreica drenada de manera artificial, i amb un ús agrícola i ramader. Les basses formen un conjunt d'origen antròpic, probablement relacionat amb enfonsaments o col·lapses produïts per la dissolució de guixos i per la sobreexcavació deguda a l'explotació del guix en temps passats. El terreny és d'origen calcari, situat sobre dolomies i calcàries juràssiques, els sòls són profunds i de tendència arenosa.

El conjunt de basses temporals destaca per la riquesa d'espècies, principalment d'invertebrats aquàtics, i per la composició florística singular. Es poden destacar espècies com ara Lemna gibba o Potamogeton pectinatus. Les basses són lloc de cria de la tortuga d'aigua (Emys orbicularis) i la granota (Hyla meridionalis). També és lloc d'abeurada i repòs per a nombroses espècies d'aus, i se situen en una zona de caça de rapinyaires com el milà reial (Milvus milvus).

D’Addaia a S’Albufera (ES0000233)

Superfície (ha.): 2809 Figures de protecció: ANEI, Parc Natural, LIC, ZEPA

La zona litoral es troba retallada per penya-segats de més de 80 m i petites cales pedregoses, i destaca la presència de tres illots davant del port d'Addaia. Des del punt de vista paisatgístic el lloc té un interès extraordinari per la diversitat d'ambients i el seu grau de conservació, així com pel paisatge agrícola interior, formant el típic mosaic agroforestal. Els fons marins igualment tenen un elevat interès de conservació, amb la presència d'hàbitats pràcticament inalterats de gran importància a nivell de la Mediterrània occidental.

La diversitat geològica de la zona afavoreix la gran varietat d'hàbitats i comunitats vegetals, per exemple apareixen les 5 espècies de socarrells presents a Menorca (Centaurea balearica, Astragalus balearicus, Launaea cervicornis, Dorycnium pentaphylum subsp. fulgurans i Teucrium marum subsp. Subspinosum). A més, la zona és rica en petites zones humides que es presenten tant en forma de basses temporals a l'interior com en forma de llacunes costaneres amb un nivell de salinitat molt variable i que acullen una gran quantitat d'aus sobretot durant la migració i hibernada destacant les salines d’Addaia i la Llacuna de Morella. A Favàritx es localitza una interessant bassa temporal mediterrània, el Cós des Síndic que es troba a escassos metres del mar. Pel que fa a la fauna, destaquen les poblacions de sargantana endèmica Podarcis lilfordi als illots d'Addaia.

S’Albufera des Grau (ES0000234)

Superfície (ha.): 2547
Figures de protecció: ANEI, Parc Natural, LIC, ZEPA

Des del punt de vista paisatgístic, el lloc té un interès extraordinari per la diversitat de paisatges i ambients i pel seu grau de conservació. Es dóna una situació excepcional en les Balears, ja que l'albufera des Grau és l'única zona humida situada en un terreny que no és pla, sinó que es troba encaixada entre pujols des dels quals es domina tota la làmina d'aigua. També és molt variat el litoral d'aquest lloc, amb trams de costa en penya-segat, cales amb platges, diversos illots, com l’illa d'en Colom, de 58 ha, i fons marins molt variats, tots ells pràcticament inalterats ja que no existeix cap punt urbanitzat a excepció del poblat des Grau. El paisatge agrícola interior, barrejat amb retalls de matollar i bosc mediterrani, és també de gran bellesa.

Aquest paisatge agrest i aparentment poc humanitzat acull una gran diversitat de comunitats vegetals. Hi trobem l'endemisme balear Euphorbia maresii. A l'illa d'en Colom es troba la població més important de aladern Aro-Phylliretum, i és l'únic lloc on conviu amb el seu dispersor natural, la sargantana endèmica Podarcis lilfordi. A la zona interior trobem un mosaic de prats destinats a la ramaderia extensiva alternant amb àrees de bosc d'ullastre Prasio-oleetum.

La varietat d'ecosistemes lacustres acull les poblacions d'aus aquàtiques hivernals més nombroses de Menorca. L'espècie més abundant és la fotja (Fulica atra) amb més de 3.000 exemplars a l'albufera. També destaquen Anas platyrhynchos, Aythia ferina, Anas crecca, Ardea cinerea, Egretta garzetta i Phalacrocorax carbo. Pel que fa a mamífers destaquen les poblacions de marts (Martes martes minoricensis) i eriçons (Atelerix algirus).

De S’Albufera a La Mola (ES0000235)

Superfície (ha.): 1986
Figures de protecció: Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI), LIC, ZEPA

El paisatge que presenta aquest espai caracteritza la pràctica totalitat de la costa nord: petits pujols d'escassa altitud (no sobrepassen els 75 m d'altitud) separats per valls curtes i amples de poca pendent per on circulen nombrosos torrents temporals. En algunes depressions apareixen petites basses estacionals. El litoral és escarpat, amb nombrosos penya-segats, esculls i cales pedregoses, i una única platja arenosa: sa Mesquida.

Des del punt de vista de la vegetació, destaquen una sèrie de comunitats vegetals amb un alt grau d'interès, que acullen endemismes exclusius de Menorca de distribució molt restringida. Podem destacar les comunitats de zones dunars (Ammophiletum arundinaceae), la comunitat de litoral rocós Limonietum caprariensis, la comunitat de socarrells, Launaeenion cervicornis, la comunitat de màquia arbustiva Aro-Phylliretum, més a l'interior, que acull l'única població menorquina de Cneorum triccocon, juntament amb l'endemisme menorquí Daphne rodriguezii, i l'associació acidòfila de brucs i estepes Ampelodesmo-Ericetum scoparia mediomediterraneum. Aquesta zona conforma l'àrea de distribució natural única de dos endemismes amenaçats d'interès prioritari: Vicia bifoliolata y Apium bermejoi.

ETAPA CENTRE DE L’ILLA

L’etapa centre passa per 3 zones naturals protegides.

Barbatx (ES000385)

Superfície (ha.): 1358
Figures de protecció: Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI), ZEPA

El tram inicial d’aquesta ruta roda pels voltants de Mercadal. Aquesta zona presenta un relleu que es troba molt erosionat la qual cosa dona lloc a una alternança entre petites valls i turons. La zona inclou la major elevació de Menorca, la muntanya del Toro, d'aproximadament 350 m d'altura.

La vegetació està formada per un mosaic de boscos i pastures. L'alzinar (Cyclamini-Quercetum ilicis) és el bosc més important de la zona. Als puigs de la zona es fa una rica i variada vegetació rupícola, molt rica en endemismes com ara la didalera i l’endemisme gimnèsic Helichrysum ambiguum, que nomès creix en aquesta zona a tota l'illa. Els boscos acullen una variada fauna. Pel que fa a les aus, són abundants els xòrics, les miloques, el soters i els corbs entre d’altres. A més, la zona és àrea de cria i caça del milà.

La Mola i S’albufera de Fornells (ES000232)

Superfície (ha.): 151632
Figures de protecció: Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI), LIC, ZEPA

Aquest conjunt paisatgístic de primer ordre inclou la Mola de Fornells, que limita la badia de Fornells pel nord amb un promontori de 122 m d'altitud associat a un penya-segat espectacular. A la costa oriental s'han originat petites cales, entre les quals destaquen la cala d'en Tosqueta, cala Pudent i l'arenal de s'Olla. El fons de la badia és arenós a la part exterior i fangós al seu interior. Una altra zona destacable és la zona humida de l'albufera des Mercadal, la quarta zona humida en extensió de Menorca.

La vegetació més característica és la màquia calcícola de bruc Loto-ericetum multiflorae amb Erica multiflora i Rosmarinus officinalis subsp. palaui que cobreix gran part de la Mola de Fornells. A la zona sud apareix l'alzinar balear Cyclamini-Quercetum ilicis associat a les fondalades més fresques. La comunitat de coques de la mar ocupa tota la franja costera rocosa més propera a la mar. A la zona de penya-segats trobem la comunitat rupícola i endèmica Sibthorpio africanae-Arenarietum balearicae en un excel·lent estat de conservació amb la presència de multitud d'endemismes.

Pel que fa a la fauna, cal destacar la presència de 4 poblacions de sargantana endèmica balear Podarcis lilfordi als tres illots situats en la badia de Fornells, així com a l'illot d'en Tusqueta a l'extrem nord-oriental de la Mola de Fornells. Entre les aus que niuen destaca una parella d'àguila peixatera (Pandion haliaetus), a més d'altres espècies. En migració destaca la presència de nombroses espècies de limícoles i anàtides que visiten la badia i l'albufera des Mercadal.

Dels Alocs a Fornells (ES000231)

Superfície (ha.): 2682
Figures de protecció: Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI), LIC, ZEPA

Aquest sector del nord de l'illa constitueix la major zona de litoral verge de Menorca (25 km de costa), destacant el cap de Cavalleria, amb espectaculars penya-segats, i la talaia de Fornells. La zona interior més oriental està formada per petits pujols que alternen amb valls transformades majoritàriament en zones de cultiu. La zona occidental presenta un terreny més agrest amb majors elevacions destacant el Milocar de Binidelfà de 200 m d'alçada. La costa oriental és baixa amb pujols suaus i on apareixen nombroses platges arenoses, amb sistemes dunars que es disposen perpendicularment a la línia de costa a causa del fort vent del nord.

En aquest espai la vegetació forestal ocupa la major part del territori (70%), i a la resta de superfície predomina l'ús agropecuari, majoritàriament en règim de secà, amb les terres bàsicament destinades al pasturatge de bestiar boví i en menor mesura oví i caprí.

ntre els elements més destacats del medi natural destaquen els extensos sistemes dunars, especialment a Cala Calderer, Binimel·là, Pregonda, Pregondó, Cavalleria i Tirant; les zones humides com la de Lluriac, la tercera en importància de Menorca i amb el bosc de Tamarix spp. més important de Balears; els illots (Bledes i Illa dels Porros), amb presència de la sargantana endèmica Podarcis lilfordii;

En aquesta àrea nidifica almenys una parella d'àguila peixetera (Pandion haliaetus).

ETAPA DE PONENT

L’etapa de ponent passa per 4 zones naturals protegides:

La Vall (ES0000230)

Superfície (ha.): 52827 Figures de protecció: ZEPA, LIC, La meitat aproximada d’aquest lloc, coincident amb el LIC ES5310113, és Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI).

La zona inclou un tram costaner del nord de Menorca i una àmplia zona de l'interior. És una zona de relleus suaus, excepte a la costa, on es troba el promontori de Muntanya Mala, pròxim a la cala d’Algaiarens, que són els accidents més destacats. El litoral és molt abrupte i se succeeixen penya-segats, codolars i platges d'arena. Tota la zona es troba en molt bon estat de conservació i té un elevat valor paisatgístic. Existeixen importants extensions de bosc i la vegetació arbustiva és notable pel seu bon desenvolupament i la diversitat d'espècies.

A part dels elevats valors ecològics i paisatgísitcs de la zona que van merèixer la declaració com a LIC d'una part d'aquest territori (LIC ES5310113 la Vall), la nidificació de l'àguila peixatera (Pandion haliaetus), així com d'altres espècies de l'Annex I de la Directiva 79/409/CEE, va justificar la seva declaració com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Els boscos de la zona constitueixen una zona de nidificació per a rapinyaires com el soter (Hieraaetus pennatus) i el milà reial (Milvus milvus).

Sud de Ciutadella (ES0000443)

Superfície (ha.): 1970
Figures de protecció: ZEPA, Aquest espai coincideix parcialment amb el Lloc d'Interès Comunitari Costa Sud de Ciutadella (LIC ES0000240)

Aquest espai està situat en la part sud-oest de l'illa de Menorca, i se situa sobre la plataforma calcària del sud de l'illa que forma una costa escarpada d'escassa altura interrompuda per diverses cales, poca elevació per sobre del nivell del mar i l'absència de barrancs profunds, exceptuant el barranc de Santa Anna. En el litoral s'alterna la costa rocosa amb platges d'arena blanca d'un elevat valor paisatgístic. L'interior està ocupat majoritàriament per àrees agrícoles de secà amb màquies i boscos intercalats, formant el mosaic agroforestal que caracteritza el paisatge rural menorquí.

El paisatge vegetal de la zona presenta contrastos evidents entre la part oriental, encara amb la influència dels barrancs, i l'occidental, molt més plana. A la part occidental el baix nivell de la costa permet la formació de platges extenses i, associades a elles, sistemes dunars consolidats amb una vegetació important. Un hàbitat d'elevat interès a la zona són les basses temporals que es formen a la depressió situada darrera del sistema dunar fixat de la platja des Banyuls. A l'últim tram dels barrancs apareixen surgències d'aigua dolça que originen petites zones humides d'elevat interès (cala Macarella, prat de Bellavista). A la zona humida associada a Son Saura trobem la tortuga d'aigua Emys orbicularis, la serp d'aigua Natrix maura, la granota Hyla meridionalis i el calàpet Bufo viridis. Un dels principals valors faunístics de l'espai que van motivar la seva declaració com a ZEPA és el fet de ser àrea de nidificació i caça del milà reial (Milvus milvus). A la zona abunden les rapinyaires (Neophron percnopterus, Falco tinnunculus, Falco peregrinus i Hieraaetus pennatus) i altres espècies d'aus d'hàbitats forestals. La zona es troba en molt bon estat de conservació i posseeix un gran valor paisatgístic.

Costa Sud de Ciutadella (ES0000240)

Superfície (ha.): 1125
Figures de protecció: Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI), LIC , ZEPA

El paisatge vegetal de la zona presenta contrastos evidents entre la part oriental, encara amb la influència dels barrancs, i l'occidental, molt més plana i amb escàs desenvolupament de la vegetació arbòria. A la part oriental predominen les masses boscoses de pi blanc amb algunes àrees d'alzinar en els llocs més ombrívols i frescs. A les zones planes situades entre els barrancs també es desenvolupa el bosc baix d'ullastres. En canvi a la franja litoral sembla dominar el matoll baix de romaní i brucs en la qual destaquen alguns endemismes i l'abundància d'orquídies. També apareixen petits boscos de sivines. En la primera línia de la costa, especialment on aquesta no queda molt per sobre del nivell del mar, es desenvolupa la comunitat de coques de la mar (Limonietum caprariensis) amb algunes espècies endèmiques d'aquest gènere. A la part occidental el baix nivell de la costa permet la formació de platges extenses i, associades a elles, sistemes dunars consolidats amb una vegetació important. Un altre hàbitat d'elevat interès a la zona són les basses temporals que es formen a la depressió situada darrera del sistema dunar fixat de la platja des Banyuls.

A la zona abunden les rapinyaires i altres espècies d'aus d'hàbitats forestals. A les zones humides que es desenvolupen darrera les platges de Son Saura podem trobar diverses anàtides de superficie, garces aquàtiques i ràllides nedadores, així com algunes espècies de limícoles. A la zona humida associada a Son Saura trobem la tortuga d'aigua Emys orbicularis, la serp d'aigua Natrix maura, la granota Hyla meridionalis i el calàpet Bufo viridis. Els mamífers més abundants de aquesta área són el mart, el mustel, l'eriçó i el conill.

Cap negre (ES5310068)

Superfície (ha.): 733
Figures de protecció: Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI), LIC

La qualitat i importància d'aquest espai es basa en la presència d'hàbitats prioritaris i valor paisatgístic, com les Praderies de Posidònia (Posidonion oceanicae) o les zones estèpiques de gramínies i anuals de TheroBrachypodietea. S'inclou en aquest tipus d'hàbitat la part dels penya-segats mediterranis situada a primera línia costanera, amb topografies abruptes o verticals i amb influència màxima dels vents i de les esquitxades i els aerosols marins, també, platges de còdols.

La vegetació és una formació halòfila i rupícola oberta, d'escassa cobertura, en què sol predominar el fonoll marí (Crithmum maritimum), acompanyat per diverses espècies de el gènere Limonium spp, generalment endemismes de distribució restringida incloent més del 50% dels endemismes vegetals de Balears amb al menys vuit espècies de flora totes elles endèmiques.

Les espècies estan adaptades a condicions extremes de salinitat, exposició a el vent i sòls escassos

En quan a fauna, en aquest espai habiten algunes espècies com el Torlit comú (Burhinus oedicnemus) i el falcó pelegrí (Falco peregrinus), ambdues classificades "D'Interès Especial" segons el Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades. Zones propícies de nidificació d'espècies d'avifauna.