Espais d'interès per on passen les rutes:

Etapa llevant:

L’etapa de llevant no travessa cap zona protegida.

Etapa ponent:

L’etapa de ponent passa per 3 zones naturals protegides.

De Binigaus a Cala Mitjana (ES000239)

De Binigaus a Cala Mitjana

Superfície (ha.): 1839
Figura de protecció: Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI), LIC, ZEPA En aquesta zona del sud de Menorca és on es troben els barrancs més grans de l'illa. No existeixen elevacions importants però el relleu invertit dels barrancs origina parets rocoses verticals i desnivells en diferents graus. La gran profunditat dels barrancs d'aquesta zona fa que en dos d'ells transcorrin cursos d'aigua permanents, formant zones humides. En aquesta zona es poden distingir tres sistemes de barrancs, d'est a oest: Binigaus, Trebalúger-Albranca i Algendar. Els barrancs desemboquen a cales amb platges d'arena blanca. El paisatge vegetal d'aquesta zona presenta una elevada diversitat gràcies a la presència de barrancs. Destaquen les masses boscoses, majoritàriament de pi blanc (Pinus halepensis), d'alzinar baleàric (Cyclamini balearici-Quercetum ilicis) i de bosc baix d'ullastre (Prasio-Oleetum sylvestris). Alguns endemismes destacables són Teucrium asiaticum, Hypericum balericum, Paeonia cambesedesii, Cymbalaria aequitriloba iViola stolonifera. Les parets dels barrancs representen zones importants de reproducció per a 6 espècies de rapinyaires: Neophron percnopterus, Hieraaetus pennatus, Falco peregrinus, Falco tinnunculus, Tyto alba i Otus scops. Milvus milvus també hi criava, però actualment només els utilitza com a àrea de campeig en recerca d'aliment.

Dels Alocs a Fornells (ES000231)

Dels Alocs a Fornells

Superfície (ha.): 2682
Figures de protecció: Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI), LIC, ZEPA Aquest sector del nord de l'illa constitueix la major zona de litoral verge de Menorca (25 km de costa), destacant el cap de Cavalleria, amb espectaculars penya-segats, i la talaia de Fornells. La zona interior més oriental està formada per petits pujols que alternen amb valls transformades majoritàriament en zones de cultiu. La zona occidental presenta un terreny més agrest amb majors elevacions destacant el Milocar de Binidelfà de 200 m d'alçada. La costa oriental és baixa amb pujols suaus i on apareixen nombroses platges arenoses, amb sistemes dunars que es disposen perpendicularment a la línia de costa a causa del fort vent del nord. En aquest espai la vegetació forestal ocupa la major part del territori (70%), i a la resta de superfície predomina l'ús agropecuari, majoritàriament en règim de secà, amb les terres bàsicament destinades al pasturatge de bestiar boví i en menor mesura oví i caprí. Entre els elements més destacats del medi natural destaquen els extensos sistemes dunars, especialment a Cala Calderer, Binimel·là, Pregonda, Pregondó, Cavalleria i Tirant; les zones humides com la de Lluriac, la tercera en importància de Menorca i amb el bosc de Tamarix spp. més important de Balears; els illots (Bledes i Illa dels Porros), amb presència de la sargantana endèmica Podarcis lilfordii; En aquesta àrea nidifica almenys una parella d'àguila peixetera (Pandion haliaetus).

La Vall (ES0000230)

La Vall

Superfície (ha.): 52827
Figures de protecció: ZEPA, LIC, La meitat aproximada d’aquest lloc, coincident amb el LIC ES5310113, és Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI). La zona inclou un tram costaner del nord de Menorca i una àmplia zona de l'interior. És una zona de relleus suaus, excepte a la costa, on es troba el promontori de Muntanya Mala, pròxim a la cala d’Algaiarens, que són els accidents més destacats. El litoral és molt abrupte i se succeeixen penya-segats, codolars i platges d'arena. Tota la zona es troba en molt bon estat de conservació i té un elevat valor paisatgístic. Existeixen importants extensions de bosc i la vegetació arbustiva és notable pel seu bon desenvolupament i la diversitat d'espècies. A part dels elevats valors ecològics i paisatgísitcs de la zona que van merèixer la declaració com a LIC d'una part d'aquest territori (LIC ES5310113 la Vall), la nidificació de l'àguila peixatera (Pandion haliaetus), així com d'altres espècies de l'Annex I de la Directiva 79/409/CEE, va justificar la seva declaració com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Els boscos de la zona constitueixen una zona de nidificació per a rapinyaires com el soter (Hieraaetus pennatus) i el milà reial (Milvus milvus).

Etapa centre illa:

L’etapa de ponent passa per 4 zones naturals protegides.

Des Canutells a Llucalari (ES0000237)

Des Canutells a Llucalari

Superfície (ha.): 1813
Figures de protecció: Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI), LIC, ZEPA La zona té un relleu molt suau, pràcticament pla, solcat per cinc barrancs d'importància: Sant Llorenç, Cala en Porter, que presenta un torrent d'aigües permanents amb una zona humida a la desembocadura, Calescoves, Canutells, que presenta una petita zona humida associada, Binidalí i Biniparratx. El litoral està format per grans penya-segats de fins a 40 m d'altura interromputs per la presència dels barrancs i cales, de pedres o d'arena blanca, que es formen a les desembocadures. El paisatge interior és un mosaic d'àrees forestals i agrícoles intercalades. La vegetació dominant és un mosaic de prats i ullastrars de baix port a excepció de les zones de barrancs, on adquireixen un desenvolupament quasi impenetrable. A les zones amb poc sòl apareix xipell i romaní Rosmarino-Ericion multiflorae. Les franges costaneres arenoses presenten una comunitat psammòfila de dunes Ammophiletum arundinaceae. La comunitat de coques de la mar (Limonietum caprariensis) ocupa tota la franja costanera rocosa més propera al mar. A continuació trobem la comunitat endèmica de "socarrells", Launaeenion cervicornis, on destaquen les formacions de coixinets de tipus arbustiu. Aquesta és l'única localitat de la costa sud que presenta l'espècie prioritària Daphne rodriguezii. A les zones humides de Cala en Porter i Canutells apareixen comunitats higròfiles amb Phragmytes australis i Iris pseudacorus. Pel que fa a la fauna destaquen en els ambients aquàtics Natrix maura i Emys orbicularis, i els dos amfibis presents a Menorca: Hyla meridionalis i Bufo viridis. Les aus que més destaquen són les rapinyaires Falco tinnunculus, Hieraetus pennatus, Milvus milvus, Falco peregrinus i Neophron percnopterus.

Capell de Ferro (ES0000386)

Capell de Ferro

Superfície (ha.): 16277
Figures de protecció: ZEPA, Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI). Una petita àrea correspon al Lloc d'Interès Comunitari (LIC) ES5310119 Penyes d'Egipte. El relleu es troba molt erosionat la qual cosa dona lloc a una alternança entre petites valls i turons. Destaca la serralada de les Penyes d'Egipte, amb espectaculars afloraments d'arenisques silíciques del Bundsandstein (penyes de cot). Una part important de l'espai està ocupada per masses forestals, especialment d'alzines i pi blanc. A les àrees més planeres dominen els camps de conreu, majoritàriament de secà, i les pastures. La vegetació està formada per un mosaic de boscos i pastures. L'alzinar (Cyclamini-Quercetum ilicis) és el bosc més important de la zona. A les àrees més degradades per l'activitat humana, l'alzinar s'ha colonitzat per espècies pròpies dels espais il·luminats amb sòls pobres, com ara el càrritx (Ampelodesmos mauritanica), els brucs (Erica spp.) o els pins blancs (Pinus halepensis). Als puigs de la zona es fa una rica i variada vegetació rupícola, molt rica en endemismes. Els boscos acullen una variada fauna. Pel que fa a les aus, són abundants els xòrics (Falco tinnunculus), les miloques (Neophron pernocpterus), el soters (Hieraetus pennatus), les òlibes (Tyto alba), els mussols (Otus scops) i els corbs (Corvus corax). A més, la zona és àrea de cria i caça del milà (Milvus milvus). També es poden trobar la majoria de mamífers salvatges de Menorca.

Es Clot des Guix (ES5310120)

Es Clot des Guix

Superfície (ha.): 89
Figures de protecció: LIC, L'espai coincideix parcialment amb la Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) ES0000386 (Capell de Ferro) L'espai està format per una extensa conca situada en una depressió endorreica drenada de manera artificial, i amb un ús agrícola i ramader. Les basses formen un conjunt d'origen antròpic, probablement relacionat amb enfonsaments o col·lapses produïts per la dissolució de guixos i per la sobreexcavació deguda a l'explotació del guix en temps passats. El terreny és d'origen calcari, situat sobre dolomies i calcàries juràssiques, els sòls són profunds i de tendència arenosa. El conjunt de basses temporals destaca per la riquesa d'espècies, principalment d'invertebrats aquàtics, i per la composició florística singular. Es poden destacar espècies com ara Lemna gibba o Potamogeton pectinatus. Les basses són lloc de cria de la tortuga d'aigua (Emys orbicularis) i la granota (Hyla meridionalis). També és lloc d'abeurada i repòs per a nombroses espècies d'aus, i se situen en una zona de caça de rapinyaires com el milà reial (Milvus milvus).

Barbatx (ES000385)

Barbatx

Superfície (ha.): 1358
Figures de protecció: Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI), ZEPA El tram inicial d’aquesta ruta roda pels voltants de Mercadal. Aquesta zona presenta un relleu que es troba molt erosionat la qual cosa dona lloc a una alternança entre petites valls i turons. La zona inclou la major elevació de Menorca, la muntanya del Toro, d'aproximadament 350 m d'altura. La vegetació està formada per un mosaic de boscos i pastures. L'alzinar (Cyclamini-Quercetum ilicis) és el bosc més important de la zona. Als puigs de la zona es fa una rica i variada vegetació rupícola, molt rica en endemismes com ara la didalera i l’endemisme gimnèsic Helichrysum ambiguum, que nomès creix en aquesta zona a tota l'illa. Els boscos acullen una variada fauna. Pel que fa a les aus, són abundants els xòrics, les miloques, el soters i els corbs entre d’altres. A més, la zona és àrea de cria i caça del milà.